Com que no aconseguesc acabar els articles que tenc preparats i per que ahir vespre vaig llegir gent principatina enfotent-se de sa noble professió glosadora, he decidit compartir aquesta relíquia que de tant friqui que és, havia fossilitzat en menys d’un any. A qui li piqui que se grati.
FORA QATARUNYA DES PAÏSOS CATALANS
Comunicat de sa Colla Autònoma Talaiòtica en motiu de sa constitució de sa nova legislatura de 18 mesos de govern a sa Comunitat Autònoma Espanyola de Qatarunya.
Catalans, catalanes, Circo Balear que se pensarà que això és un comunicat gonella. Amunt ses Sobrades! (- Ses sobrassades beneit! – Però no som antiespecistes? – Antiespecistes… espicis te donaré jo a tu, au venga llegeix)
A sa Colla Autònoma Talaiòtica, després d’un empat de 2’5 a 2’5 vots, mos alegram de ses ànsies de llibertat de sa gent catalunyesa i de que vegin que s’Estat espanyol és un problema. Ara bé, veim amb gran decepció com pretenen bastir un nou Estat per solucionar es seus problemes, quan es problema és precisament s’Estat: espanyol, francès o català.
Sushi-nos, no només no s’està construint una nova societat lliure i justa, sinó que s’està perseguint a ses companyes que pretenen fer-ho. Avui com ahir, la Degeneralitat és s’instrument des botiflers que estan Junts per Reprimir.
Mos decep també que a n’es Prusés s’hagin auto-adjudicat es títol de «nació catalana», invisibilitzant així s’existència de catalanoparlants fora de ses fronteres administratives espanyoles de Qatarunya.
A més, veient sa decisió de fer un nou Estat, entenem que cedeixen en s’empresa de destruir s’Estat espanyol, jou que hem de sofrir tant ses catalanes com la resta de persones sotmeses a l’imperialisme hispànic.
Mos fa oi que tot lo anterior s’hagi vist afavorit per una fe cega en ses institucions estatals i capitalistes. Que indiferentment de que per quina mà estiguin conduïdes, els partits polítics no poden ser qui decideixin com s’ha de realitzar s’alliberament de ses persones. Mos emprenya que conceptes com independència siguin emprats per qui ocupa posicions d’autoritat, i que sa llibertat des pobles i persones siguin carn de canó més per s’espectacle mediàtic.
Per tot això, s’ha decidit per consens (-però no havíem empatat?) fer arribar a totes ses autoritats incompetents ses següents queixes i exigències, que no demandes, tot i que mos la sua lo que en puguin pensar o fer al respecte:
Que sa independència real no vendrà de la mà de cap nou Estat, serà aquella que construeixin es pobles i persones de manera horitzontal i autònoma, enfora des circuïts burocràtics i mercantilistes propis des Estats-Capital. Per això proposam que la declaració unilateral d’independència sigui cremar sa Generalitat, i qui hi hagi a dins, a la vegada que es restitueix la Universitat i ses Comunes als barris i municipis.
Que s’acabi s’apropiació des gentilici català en totes ses seves formes. En referir-se a personen, organitzacions, indústries o fets que ocorrin només dins sa Comunitat Autònoma Espanyola de Qatarunya, se farà servir s’adjectiu catalunyès o principatí.
Que se deixi de perseguir a ses persones que estan construint sa independència total des poble. Mos referim a tot es planeta, però com que mos adreçam a autoritats regional(iste)s mos conformam amb que s’aturi sa persecució en concret a Catalunya i en general a la resta des Països Catalans.
Que es partits es dissolguin i entreguin ses urnes, tant es qui duen es Prusés com es qui no. Cap entitat estatal, per democràtica, popular o comú que es digui pot canalitzar els desitjos i necessitats de llibertat que es necessiten per assolir la independència integral. Ja no mos la Colau. Sabem que només podem en comú, no a s’inrevés. Ni Mas ni MÉS!
Si no s’acompleixen ses nostres demandes, sa Colla Autònoma Talaiòtica se veurà obligat a expulsar es governs regional(iste)s espanyols i qatarunyistes per garantir que ses persones s’alliberin com elles vulguin i s’associïn lliurement en el sí des Territori Lliure des Països Catalans.
Per acabar, volem convidar a ses catalanes (i a la resta de persones de per tot) a començar a alliberar-se cada dia per elles mateixes. I no només de s’Estat espanyol, sinó de tot Estat, des capital i des patriarcat, construint de camí uns Països Catalans totalment lliures, basats en es federalisme lliure, es suport mutu i sa solidaritat.
Per una independència que mereixi tal nom: per canviar-ho tot i no només una part!
Vos saludam des de davall un garrover perdut per Mallorca a 4 de febrer de 2016